Pixar, Aardman i Open the Portal a ECIB
El passat mes d’abril, els/les alumnes d’animació d’ECIB vàrem rebre uns convidats ben especials: Jordi Oñate, animador de Pixar Animation, Luís Zamora que és Storyboard Artist a Aardman, i també els membres de l’estudi californià Open the Portal, realitzadors Stop Motion.
Les tres sessions varen tenir lloc la mateixa setmana, del dimecres 19 al divendres 21 d’abril, i amb motiu d’aquesta coincidència, protagonitzada per professionals provinents d’àmbits tan diversos ens va semblar -a Caméra-Stylo- interessant buscar quins punts en comú podríem trobar-los-hi, i així compartir amb tots vosaltres una petita reflexió que unifiqués les tres experiències.
Quan pensava com trobar aquestes semblances, em va venir al cap ràpidament una qüestió que crec que a tots els artistes se’ns planteja sovint, i és que per poder-s’hi guanyar la vida, d’una manera o altra, s’ha de passar per la indústria, i a vegades cal renunciar a l’expressió artística personal per a poder fer, paradoxalment, el què més ens agrada.
Bé, doncs en aquest cas no cal explicar què simbolitzen els noms d’Aardman o Pixar dins el cinema d’animació, però sí que cal destacar el fet que totes dues siguin empreses reconegudes arreu del món, precisament pels seus estils únics i inconfusibles. Això vol dir, doncs, que tant en Jordi Oñate com en Luís Zamora s’haurien hagut d’adaptar a una sèrie de condicions, però al mateix temps també demostra que, d’una manera o altra, hi pot haver una relació simbiòtica entre l’art i el “món laboral”, ja que tant els treballadors d’una empresa com de l’altra aprenen més i més amb cada pel·lícula. De fet, coneixent també la història d’Open the Portal, és innegable que existeixen diverses formes de relacionar ambdós conceptes. David Braun i els seus col·legues han crescut en l’àmbit artístic i productiu pràcticament al mateix ritme.
La major part dels seus treballs són encàrrecs per a clients, que precisament acuden a l’estudi pel segell personal que els caracteritza. A més, cal dir que alguns d’aquests clients són de primeríssima línia comercial. Katy Perry o ni més ni menys que el virtuós Neil Young destaquen, entre d’altres. Podeu trobar tots els seus projectes a la seva web.
L’objectiu d’aquesta revista no és només el d’estimular la creativitat dels lectors, sinó que també pretén fer reflexionar sobre el perquè de les creacions.
La conclusió que traiem d’aquestes jornades, és que és essencial practicar, abans de crear. Que és necessari arribar a ser versàtil i sobretot, aprendre de tot allò que se’ns presenti, més enllà de si ens agrada o no, perquè cada cosa ens fa comprendre a nosaltres mateixos/es, i per tant, també al què volem expressar. Totes les coses contenen aquest “perquè” que podem trobar i que ens pot incitar a imaginar una mica més enllà. Així que no s’ha de rebutjar res, ni a ningú. O no fins que no ho coneguem.
A cada conversa, varen anar sorgint altres temes que novament es fonien d’uns convidats als altres, els quals ignoraven que estaven dient pràcticament el mateix, perquè van ser entrevistats en varis dies diferents. Tots semblaven estar –o més ben dit, estaven- connectats per aquesta pràctica creativa fora de prejudicis, vinguessin de Pixar, d’Aardman o d’Open the Portal. Un experiment emotiu i que fa gaudir una mica més d’aquesta unió, tant familiar com fascinant, que és el món de l’animació. Aquí us en compartim el resultat.