Piotr Dumala a l’ ECIB
L’artista polonès va venir a l’ECIB a mostrar-nos en directe els mètodes d’aquesta tècnica que el caracteritza. Piotr Dumala pinta i ratlla plaques de guix per aconseguir traços animables i efímers, com les matrius on són gravats.
Ja de ben jove, entrà al món del cinema influenciat directament per altres arts, ja que precisament fou estudiant de conservació d’art, concretament d’escultura, i allà va ser on paradoxalment, va descobrir aquesta tècnica que més tard s’ha anomenat “per destrucció”.
A més de veure’l en acció, vam poder conèixer els secrets que s’amaguen dins les seves plaques de guix, i les raons per les quals aquests es tornen imatges. Ell mateix ens en va parlar tot mostrant-nos seqüències de les seves pel·lícules, que ho exemplificaven.
Una tècnica tan delicada i laboriosa com aquesta ens fa recordar que l’animació no deixa de ser una il·lusió òptica, que es crea dins del cap de l’espectador, ja que es forma a partir d’un seguit d’imatges quietes, l’una darrere de l’altra. El “moviment immòbil”. Dumala reflexiona sobre aquest fet, i ens fa veure que així és com es formen també els somnis, i en aquest cas, totes les seves idees.
Ens diu que aprendre és impossible, i emmagatzemar informacions, innecessari. “Les imatges sorgeixen dins del cap i amb els ulls tancats, i des d’aquest moment ja formen part d’una pel·lícula. Només cal descobrir de quina, i per això cal fer-la, com ha fet Dumala amb Murs (Sciany, 1988); Frank Kafka (1991); Crim i càstig (Zbrodnia i kara, 2000); Hipopotamy (2014), totes producte del què per ell és un “desfogament de l’artista”.
Com els quadres de Magritte, Rembrandt, Vermeer, Munch… i les múltiples interpretacions i sensacions que desprenen, els plans de Dumala tenen una, dues, tres o més històries contingudes, com ens va explicar sobre el conjunt de 298 plans que es repeteixen, passats endavant i enrere, revertits, alentits… conformant la seva pel·lícula Crim i Càstig.
L’artista ha desenvolupat un imaginari ple de referències pictòriques i literàries, i que observa el món com els pintors holandesos moderns; l’ésser humà sense filtres, animalitzant-lo i comparant-lo amb els insectes. Una “Metamorfosi” que ens transporta directament a l’escriptor posseïdor de la mateixa paraula, ja que Dumala és el primer artista que retrata cinematogràficament a Franz Kafka, i ho fa a la seva pel·lícula Frank Kafka. Un recorregut metafòric per la vida i l’imaginari de l’escriptor. Un personatge que, com Dumala, mostra la crueltat humana d’una forma freda, mantenint, però un gran sentit de l’humor. Com ens va dir: “al cinema s’hi val tot, fins i tot avorrir, a mi m’agrada molt passar-me tardes de diumenge mirant pel·lícules que m’avorreixin, sempre i quant no em prenguin el pèl”
El cineasta ens seguirà sorprenent amb nous projectes que segur que no ens deixaran indiferents, així que res d’avorrir-se, aquí! Us deixem amb l’entrevista que li vam fer a l’acabar la masterclass.