Crònica del Reteena Festival 2021
La quarta edició del Festival Audiovisual Jove de Barcelona Reteena va tenir lloc del 4 al 12 de desembre, aquest cop en format 100% presencial a la Filmoteca, als Cinemes Girona i a Fabra i Coats, a diferència de la passada edició, que es va dur a terme en format online a través de Filmin i YouTube.
Durant el primer cap de setmana, es van concentrar totes les masterclass i taules rodones a la Fabra i Coats. Durant la jornada de dissabte es van dur a terme activitats relacionades amb el cinema de Tim Burton, Drag Race Espanya o el retorn d’estètica dels 2000. Les de diumenge es van centrar en l’escriptura del guió d’una opera prima, en el muntatge com a eina per a generar significats o en la diversitat a les sèries actuals.
Les dues projeccions que van clausurar cadascuna de les jornades marquen les dues línies que ha seguit aquesta edició del Reteena: la primera jornada va concloure amb la projecció de la clàssica pel·lícula dels 90 Clueless (AmyHeckerling, 1995), acostant així l’edició d’aquest any a un cinema juvenil més mainstream i emblemàtic. Altres pel·lícules de la selecció que van en aquesta línia són The Breakfast Club (John Hughes, 1985), la pel·lícula d’adolescents per antonomàsia, o Mean Girls (Mark Waters, 2004), que compateix aquesta estètica «dosmilera» amb Clueless.
D’altra banda, s’han mantingut en la línia del talent jove, tant local com no local. La projecció de cloenda a la Fabra i Coats va ser Chavalas, el primer llargmetratge de la directora Carol Rodriguez Colás, guionitzat per Marina Rodriguez Colás, i que parla de l’estigma i de l’acceptació de les arrels. La projecció i el col·loqui posterior amb la guionista van empènyer a les espectadores a compartir les seves emocions i experiències pròpies respecte de les relacions amb el barri que l’empatia amb la protagonista els va despertar.
Quant al talent local, vam poder gaudir-lo en format de curt a la Sessió de curtmetratges de talent local a la Filmoteca, format per L’Estrany d’Oriol Guanyabens; Els peixos no dormen mai, de Gerard Gil i Aida Martos; El saber perder, de Marc Puig Biel i Malamar de Clàudia Turró. La sessió i el posterior col·loqui conjunt va acostar-nos a entendre el reptes i les possibilitats del cinema jove català. També a la Filmoteca es va poder veure a Nao Albet fent d’ovella a Ovella, un llargmetratge col·lectiu de la promoció XXII d’Escac que abans de passar pel Reteena ja ho va fer pel D’A i per l’Atlàntida.
També s’hi va veure representat el talent jove internacional que ja ha passat per festivals com San Sebastian: pel·lícules com l’argentina Camila saldrá esta noche, dirigida per Inés Barrionuevo, queria fa un retrat de la joventut de Buenos Aires en el moment de la denominada «ola verde» en clau feminista o As in Heaven, de la danesa Tea Lindenburg, que ofereix una visió sobre el paper de la dona a la societat rural. Casablanca beats, de Nabil Ayouch n’és un altre exemple. Aquesta pel·lícula, que és la primera marroquina seleccionada a la Selecció Oficial de Cannes des de 1962, fa servir el rap com a eina per a parlar de la situació dels joves marroquins del barri perifèric de Casablanca Sidi Moumen, el «Bronx de Casablanca».
Una altra novetat del festival aquest any ha estat la incorporació d’un jurat oficial, integrat per la crítica de cinema Mariona Borull, l’actriu Violeta Rodríguez i el director Jordi Boquet. L’escollida com a guanyadora va ser Cryptozoo (2021), una pel·lícula de l’artista i escriptor de còmics Dash Shaw que ja va formar part de la selecció oficial del Festival Sundance i de la Berlinale, i que va guanyar el premi a millor pel·lícula animada al Festival de Sitges. La pel·lícula planteja, de forma bastant ambigua, però molt vistosa, el lloc que haurien d’ocupar els críptids –animals o éssers mitològics l’existència dels quals es desconeixen- un món en el qual no poden relacionar-se de forma normal amb la resta d’éssers humans. En aquesta espècie de Jurassic Park de críptids, les posicions al respecte són diverses: hi ha qui vol capturar-los per a fer-los servir com a armes, i també hi ha qui pretén protegir-los i integrar-los a través de la seva exposició i reclusió en un zoo, que, malgrat tot, mai acabarà veient la llum.
El Reteena s’autodeclara un festival audiovisual fet per joves i per a joves. Aquest any part de la programació s’ha acostat al contingut que consumeixen els joves- o al contingut que consumien altres generacions-, un contingut que té lloc i visibilitat a moltes plataformes. Tot i que les pel·lícules emblemàtiques poden obrir debats interessants, penso que l’interès del Reteena rau més a obrir portes a nou contingut fet per joves, a donar un espai que moltes vegades manca a nous creadors i a permetre als joves identificar-se amb noves veus