Introducció a Chema García Ibarra
Aquesta història comença amb un (o millor dit dos) curtmetratges.
Quan un dia un jove futur director il·licità, va decidir que ja era hora de fer una obra amb més «prestigi» que els curtmetratges amateurs que havia fet amb els amics, es va trobar en un carreró sense sortida: l’obra que acabava de dirigir no l’havia convençut en absolut.
Després d’un període de reflexió, va decidir mirar al seu voltant, i es va decidir per prescindir del barroquisme i l’enfatisme que ell havia vist en el curt anterior i apostar per la senzillesa: plans més nus, frontals, sense actuacions afectades, ni simbolisme evident i subratllat.
De fet, va portar alguns d’aquests elements fins a l’extrem: el que podem convencionalment anomenar actors, deixen d’existir, passen a ser gent aliena al món de la interpretació. Gent del carrer, personatges autèntics, la majoria veïns del barri obrer de Carrús a la ciutat d’Elx. S’allunya així de la perfecció dels actors (física, però també formal, les persones podran tindre errors verbals, cometre equivocacions que per a la majoria dels directors serien errors garrafals).
Aquests elements ens poden fer pensar en un cinema neorealista, però lluny d’això Ibarra tria per introduir a la seva manera de fer amb un altre element indispensable per a ell: el sobrenatural. O millor dit el misteri, ja que mai ens són revelats els elements fantàstics o misteriosos, com si fossin veritat del tot. Hi ha una ambigüitat sempre, però tant l’estètica visual com els personatges (extravagants molts d’ells) ens permeten traslladar-nos a un altre plà de realitat més enllà del purament quotidià.
Convide, per tant, a veure la seva obra a tots aquells que vulguen visitar aquest món a la vegada pròxim, però llunyà que Chema Garcia Ibarra ens planteja.
Havent estudiat en el passat a Elx, la zona geogràfica on el director ha establert la majoria de les seves històries, he de reconèixer que més enllà de la seva mirada personal i en certa manera deformant, es poden reconèixer llocs, persones i actituds de la zona.
Un còctel curiós aquest que el mateix cineasta anomena ciència-ficció costumista i que ha sabut mantenir equilibrat.
Si voleu saber més sobre els seus curtmetratges, us anime a veure aquesta entrevista que vaig tenir ocasió de fer a Elx l’estiu de 2021. (Espíritu sagrado la seva primera pel·lícula llarga encara no s’havia estrenat)